Vaig començar a ser fotògraf el dia que, encara adolescent, el meu pare em va ensenyar a disparar la seva Pentacon del 1956. La meva evolució m'ha portat des del backstage dels concerts de rock fins a abandonar fotografies sota els elements. He realitzat fotos boniques i d’altres que fan por, però el que m'ha acabat definint és que m'agrada explicar històries, plantejar preguntes i generar inquietuds. Amb el temps m'he adonat que darrere de moltes de les meves  imatges  hi apareix - quasi sense voler - el buit, la soledat, la singularitat aïllada i fins i tot la mort. La fotografia  és (també) una cosa mental.

I started to be a photographer the day when, still a teenager, my father taught me to shoot his Pentacon 1956. My evolution has taken me from backstage at rock concerts to abandon photographs under the elements. I have taken beautiful photos and scary photos, but what has ended up defining me is that I like to tell stories, raise questions and generate concerns. Eventually I realized that behind many of my images appear - almost accidentally - emptiness, loneliness, isolation uniqueness and even death. Photography is (also) something mental.
Back to Top