Quan a principis de 2015, a Céret (Catalunya Nord), vaig presentar per primera vegada "Les symétries de l'Horreur", ho vaig fer en blanc i negre. Eren 13 imatges digitals que en aquella època em semblaven, convertint-les al b & w, que representaven millor la memòria de la tortura i la mort que s'havia viscut a Sachsenhausen. El tema que pretenia mostrar era com la simetria arquitectònica podia ser vista com una metàfora del control polític i de la repressió, donat que el complex de Sachsenhausen va ser dissenyat sota el sistema panòptic.
Avui, a principis de 2019, reviso aquestes obres i les presento en color. Per què? És que, de sobte, m'he convertit en un optimista? Estem experimentant un moment històric molt seriós on els partits de l’extrema dreta apareixen amb força o governen en estats com Hongria, Polònia, Espanya, Estats Units, Turquia, Rússia, Itàlia ... Vull que es vegi clarament aquest perill. En color. Res de cortines en escala de grisos, res de visions romàntiques del drama: realitat a pur color tal com era quan la gent aquí era assassinada. Vull que aquests records  ens portin a no oblidar el que va passar a Alemanya fa 75 anys. Amb aquest objectiu, he revisitat i actualitzat aquesta col·lecció de fotografies.

When at the beginning of 2015, at Céret (Catalunya Nord, France), I presented for the first time "The Symmetries of Horror" I did it in black and white. They were 13 digital images that at that time seemed to me, by turning them to the b&w, to better represent the memory of torture and death that was lived in Sachsenhausen. The subject was the symmetries in architecture as a metaphor of political control because this camp was designed under the panoptic system of control.
Today, at the beginning of 2019, I revisit those works and I present them now in color. Why? What has changed? Is it that, suddenly, I have become an optimist? Not even close. We are experiencing a very serious historical moment where the far right parties appear with force or rule in states like Hungary, Poland, Spain, United States, Turkey, Russia, Italy ... I want this danger to be clearly seen. No grayscale curtains, no romantic visions of drama: pure color reality as it was when people were a prisoner here. I want these colorful memories to remind us in order not to forget what happened in Germany 75 years ago.   With this purpose, I have revisited and updated this collection of photographies.

You may also like

Back to Top