Una espècie animal domina el món: l’Homo Sapiens Sapiens. Darrerament vinc pensant de manera reiterada que no ens mereixem aquests cognoms que portem. Els humans som uns espècimens terrorífics que eliminem i alterem tot allò que no ens serveix o que no ens agrada. Entre aquestes coses hi ha el que anomenem "paisatge". 
Podem afirmar que modificant el paisatge modifiquem la nostra vida... Dit a l'inrevés: la nostra vida està sent alterada perquè estem canviant les condicions del paisatge. I no només la nostra sinó la de les futures generacions, qui sap si de manera irreversible.
Un dels àmbits del meu treball fotogràfic és el que intenta aproximar-se a aquesta situació. Quan parlo de «nou paisatge» jo entenc, no tan les conseqüències d’aquestes transformacions, és a dir els paisatges radicalment alterats, sinó el paisatges que s’estan alterant en aquest moment (o en el moment en què jo els he captat amb la càmera). 
M’interessa més captar els símptomes o les modificacions en un primer estadi ja que així es pot apreciar millor la magnitud de la tragèdia: el moment en què el paisatge s’està convertint en un «nou paisatge».


An animal species dominates the world: Homo Sapiens Sapiens. In recent times I have been thinking that we do not deserve that last name. We are a horde of terrifying specimens that eliminates or modifies everything that does not serve us — including what we traditionally call “landscape.” 
We can affirm that by modifying the landscape we modify our lives. But we could also construct this phrase in reverse: our lives are being altered because we are changing the conditions of the landscape.
One of the areas of my photographic work tries to approach and denounce this situation. When I speak of “new landscape” I understand, not the consequences of these transformations — that is, the radically altered landscapes — but the landscapes that are been altered at this moment (or at the moment when I captured them with the camera). 
I am most interested in capturing the symptoms or the modifications in a first stage, since this way we can better appreciate the magnitude of the tragedy: the moment when the landscape is becoming a “new landscape.”


Back to Top