You're in charge! There is a future!
L'home estava atordit. Feia temps que estava aïllat del món. No en volia saber res del món. Ja ni parlava de l'actualitat amb els pocs amics en qui confiava i tot el que succeïa al seu voltant era com una llosa que li oprimia el pit. Tot ho veia negre, o gris com a molt, i les hipotètiques sortides a aquesta claustrofòbica realitat les intuïa molt complexes. De fet, era un pesimista. I una persona molt seriosa. "Sóc un coi de pessimista ensopit", va pensar l'home moments abans de sortir a refrescar-se amb l'aire fred de febrer.
Caminava capcot per l'estreta vorera que emmarcava la carretera comarcal quan, en passar per davant de l'aparador més famós de la vila, la seva mirada no va poder resistir la crida del què hi havia darrere els vidres. Unes cares alegres i dos missatges. Dos missatges positius: "Tu manes" i "Hi ha futur". A la seva cara per fi es va il·luminar un somriure.
Caminava capcot per l'estreta vorera que emmarcava la carretera comarcal quan, en passar per davant de l'aparador més famós de la vila, la seva mirada no va poder resistir la crida del què hi havia darrere els vidres. Unes cares alegres i dos missatges. Dos missatges positius: "Tu manes" i "Hi ha futur". A la seva cara per fi es va il·luminar un somriure.
