Walter Benjamin pot considerar-se algú que, des de la seva feblesa física i de la seva situació de precarietat econòmica va acabar convertint-se en un gegant intel·lectual. Va rebutjar ofertes de treball per tal de dedicar-se al seus textos, tenia pocs amics i estava delicat del cor. Potser només des d’aquesta posició de feblesa, des del límit vital, es pot tenir la clarividència necessària per veure coses tals com que el decurs del progrés deixa molts cadàvers enrere o per afirmar que “no hi ha cap document de cultura que no sigui, ensems, un document de barbàrie”. La feblesa, entesa com a viure sota un perill constant i amenaçador, igualment com el dol o l’enamorament, potser potencien la sensibilitat i la clarividència.
Amb motiu de l’aniversari de la seva fugida desesperada escapant del nazisme he volgut retre-li homenatge amb un treball de fotografia i text. Un treball que recorre i contextualitza quasi de manera exacta, 80 anys després, aquella experiència vital al límit, des de Banyuls a Portbou, creuant els Pirineus. Un recorregut empàtic, que ha intentat posicionar-se en la situació del fugitiu amenaçat.
___________

Walter Benjamin can be considered someone who, from his physical weakness and his situation of economic precariousness ended up becoming a very important intellectual. He rejected job offers in order to devote himself to his texts, he had few friends and was delicate from the heart. Perhaps only from this position of weakness, from the vital limit, you can have the clairvoyance necessary to see things such as the course of progress leaves many corpses behind or to say that "there is no document of civilization which is not at the same time a document of barbarism". The weakness, understood as living under constant and threatening danger, as well as mourning or in love, perhaps they enhance sensitivity and clairvoyance.
On the occasion of the anniversary of his desperate flight escaping from Nazism I wanted to pay homage to photography and text work. A work that runs and contextualizes almost exactly, 80 years later, that vital experience at the limit, from Banyuls in Portbou, crossing the Pyrenees. An empathetic route, which has tried to position itself in the situation of threatened fugitive.
Back to Top